Cementiri. El cenotafi dedicat a les autoritats i metges víctimes de la febre groga de 1821 mentre atenien les necessitats de la ciutat.

Cementiri. Via principal. Al fons el cenotafi i l'entrada.

Cementiri. Trobada de corals que per Tots Sants es fa davant el panteó de Josep Anselm Clavé (1824-1874), obra de Josep Vilaseca de 1876.

Cementiri. Trobada de corals que per Tots Sants es fa davant el panteó de Josep Anselm Clavé (1824-1874), obra de Josep Vilaseca de 1876.

Cementiri. Trobada de corals que per Tots Sants es fa davant el panteó de Josep Anselm Clavé (1824-1874), obra de Josep Vilaseca de 1876.

Cementiri. Trobada de corals que per Tots Sants es fa davant el panteó de Josep Anselm Clavé (1824-1874), obra de Josep Vilaseca de 1876.

Cementiri de l'est, vell o del Poblenou, dpt. 2. Panteó dedicat al músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé Camps

Cementiri. Sala de juntes (1852).

Cementiri. Escultura (1880) de Fabiani (1835-1914).

Fons verd, la meitat de la cara d'una noia que està fent ulleres amb els dits sobre els ulls

Cementiri. Panteó (1868) de la família Arnús, obra d'Elies Rogent (1821-1897).

Cementiri. Panteó 289.

Cementiri. Panteó amb escultures davant la capella.

Cementiri. Panteó amb escultures davant la capella.

Cementiri. Via sota el departament tercer.

Cementiri. Gran creu celta (1888) sobre la fossa comú, obra de Leandre Albareda (1852-1912).

Cementiri. Gran creu celta (1888) sobre la fossa comú, obra de Leandre Albareda (1852-1912).

Cementiri. Panteó 11 en forma de temple grec.

Cementiri. Escultura (1930) del petó de la mort, obra de Jaume Barba.

Cementiri. Escultura (1930) del petó de la mort, obra de Jaume Barba.

Foto de dues cambreres de la discoteca, tons vermells. A dalt adreça i data, sota títol

Cementiri. Escultura (1930) del petó de la mort, obra de Jaume Barba.

Cementiri. Venda de flors a l'entrada principal.

Cementiri. Venda de flors a l'entrada principal.