24606 Testimoni Guerra Civil 1936

Testimoni de la Guerra Civil (1936-1939). Francesc Parera, des del Poblenou, escriu el 24/7/1936 a la seva dona Caterina Casanovas que era fora de Barcelona, de vacances amb els fills. Text: Na Caterina Casanovas de Parera, Ametlla del Vallès. A ma volguda muller i fills. Després de tres dies d'angoixa a la nostra ciutat, hem retornat ja a la calma complerta, però degut a la falta de comunicacions amb els que jo estimo més que tot se'm farà més llunyana la vostra companyia, i més gran la meva tristesa que amb la mare compartim, i sentíem cada vegada més el buit de vostra companyia a la llar amorosa. No us sàpiga greu ni envegeu no haver-vos trobat en semblant bullit al sentir petar les bombes que contínuament llençaven els avions sobre els casernes revoltats acompanyat d'alguna que altra canonada i seguit del tiroteig incessant que talment semblava que petessin en els nostres caps. Feien escruixir a les ànimes més grans i valentes que existeixin sense defallir i pensar que sigui lo que Déu vulgui. Poc sabeu vosaltres lo que us vareu estalviar, però mira, aquí ens tens tots encara plens de vida i salut. No detallo més per no cansar-vos i donar tristesa en lloc d'alegria i satisfacció a la meva lletra. Suposo que ja tindreu el telegrama meu tirat per Santa Eulàlia el dimecres a la una de la tarda després d'haver fet dues hores de cua plovent i a peu tot saltant barricades i anar sentint algun que altre tiret de tant en tant, però, què no faràs per la família (a vèncer i/o a morir). El dit telegrama,a deia així: Todos bien, sin novedad, continua verano. Firmat: Parera. També tinc una gran satisfacció per haver sabut avui divendres per telèfon d'una lletra rebuda de tu notificant-me que tots esteu bé de salut cosa que tan la mare com jo ens omple de satisfacció, que encara que no sigueu aquí sembla que ja tornem a ésser a prop com sempre. Això m'ho comunica l'amic Padrós del carrer de la muntanya que li ha sigut entregada pel camió. Així que els trens funcionin, sigui el dia que sigui, vindrem ja amb la mare per ajuntar-nos amb la vostre companyia, i encara que sigui per breus moments a quasi tots ens farà l'efecte que som uns supervivents. Suposo que per mitjà de la ràdio sabreu bastants coses. Al Poblenou no quedà res per cremar: església de Sant Francesc, parròquia, Centre Moral, Ateneu, (església dels) protestants, (col·legi de les) senyoretes, etc. etc. Digues al Pere i al Ramon que haurien vist els avions de combat amb les bombes penjades que de tant en tant deixaven caure sobre els casernes revoltats. Feia horror de veure. Semblaven aquelles pel·lícules de guerra. Res ara que gràcies a Déu ja ha passat trobo que ara recordar-ho farà molt bonic. Fins ben aviat records a tots aquests bons amics que entre tots han anat passant també les vostres penes pensant amb els absents i pregant per ells. Mercès de tot i tu i els meus fills rebeu unes fortes abraçades de la mare i meva. Sempre teu, Francesc Parera. Tots els de casa teva estant bons i sans. Veiessis a la Marina (de Can Serratosa) amb espardenyes i sense mitges i jo amb samarreta pel carrer. A tots els terrats hi ha encara les banderes blanques i als balcons també. Si aquí es trobés el Ramon i el Pere, com que ells són molt valents, ja fora acabat tot al resta d'Espanya.